Ir al contenido

Estes són les activitats de la unitat. Les cinc primeres les fas pel teu compte, a mesura que avances amb els apunts, i es recolzen en el laboratori «Particions i arrancada». La sisena és la memòria que lliures durant la sessió presencial. Pots veure quan fer cada una en la planificació.

Totes es lliuren en Aules, en la tasca corresponent, en un document (PDF, ODT o DOCX) amb el teu nom. No cal copiar els enunciats: numera les respostes.

Objectiu: decidir amb criteri quin sistema d’arxius cal en cada situació i justificar què descarta cada límit.

Què has de fer:

  1. Repassa la pàgina 1 i practica amb la pestanya «Quin sistema d’arxius?» del laboratori, marcant els requisits de cada cas.
  2. Per a cada cas, tria un sistema d’arxius (FAT32, exFAT, NTFS o ext4) i justifica’l en una o dues línies. Si cap complix tots els requisits, explica quin renuncies a complir:
    • a) Un pendrive de 128 GB per a portar vídeos de 8 GB entre un Windows, un macOS i un Linux.
    • b) La partició arrel d’un servidor Linux que guarda arxius de diversos usuaris.
    • c) El volum on s’instal·la Windows 11.
    • d) Una targeta SD d’una càmera antiga que només reconeix FAT32; vols gravar-hi vídeo en seqüències llargues. Què passa amb l’arxiu quan arriba al límit i com ho evitaries?
    • e) Un disc extern de 2 TB per a còpies de seguretat d’un Windows i d’un Linux, en el qual voldries conservar els permisos dels arxius.
    • f) La partició EFI d’un equip UEFI.
  3. Un company diu: «FAT32 admet particions de fins a 8 TB». Explica per què esta xifra és incompleta (grandària de clúster, eines de formatat).

Què entregues: un document amb les respostes a a f (cas, sistema triat, justificació) i la resposta a la pregunta 3, en la tasca «Activitat 1» d’Aules.

Criteris que treballa: RA2.b, RA2.c

Dificultat: ★☆☆ · Temps estimat: 40 minuts

Activitat 2 · Triar un sistema operatiu i una llicència

Sección titulada «Activitat 2 · Triar un sistema operatiu i una llicència»

Objectiu: comparar sistemes operatius per requisits, camp d’aplicació i llicència, i classificar-los segons els seus usuaris.

Què has de fer:

  1. Llig la secció 3 de la pàgina 1. Este és el cas: una associació de formació d’adults té 12 ordinadors de fa uns 8 anys (4 GB de RAM, disc dur mecànic, firmware UEFI sense TPM 2.0) i un equip més nou que farà de servidor de fitxers per a tots. No té pressupost per a llicències. Necessiten ofimàtica, navegador i còpia de seguretat de documents.
  2. Fes una taula comparativa de tres opcions que puguen usar (per exemple, Windows 11, Windows 10 o una distribució Linux d’escriptori), amb: llicència i cost, requisits mínims, camp d’aplicació, compatibilitat amb este maquinari i suport/seguretat. Consulta les pàgines oficials per als requisits i cita la font.
  3. Recomana un SO per als 12 equips i un per al servidor, i justifica-ho en 6-8 línies.
  4. Classifica cada SO triat com a monousuari, multiusuari i/o de xarxa, i explica el criteri que uses.
  5. Indica dues precaucions de llicència que haurien de tindre en compte (quantitat d’equips, ús previst, versions de prova).

Què entregues: la taula i les respostes 3 a 5, en la tasca «Activitat 2» d’Aules.

Criteris que treballa: RA2.a, RA2.b, RA2.c

Dificultat: ★★☆ · Temps estimat: 45 minuts

Activitat 3 · Dissenyar el particionat d’un equip amb dual boot

Sección titulada «Activitat 3 · Dissenyar el particionat d’un equip amb dual boot»

Objectiu: dissenyar i justificar la taula de particions d’un equip, escollir esquema, ordre d’instal·lació i noms de dispositius.

Què has de fer:

  1. Obri les pestanyes 2 a 6 del laboratori i repassa la secció 3 a 7 de la pàgina 2.
  2. Cas A. Portàtil amb UEFI i un SSD NVMe de 512 GB, 16 GB de RAM, sense disc de dades. Vol Windows 11 (reserva almenys 150 GB per a Windows) i Ubuntu amb /home separat i sense hibernació.
    • a) Tria MBR o GPT i justifica-ho.
    • b) Fes una taula amb les particions que cal que hi haja (nom o ús, sistema d’arxius, grandària, punt de muntatge o lletra, nom del dispositiu en Linux). Ha de sumar el disc.
    • c) Digues en quin ordre instal·laràs els dos sistemes i quins passos farà falta fer en Windows abans d’instal·lar Linux.
    • d) Què passaria si hagueres instal·lat primer Ubuntu i després Windows? Com ho resoldries?
  3. Cas B. Un ordinador antic amb BIOS clàssica i un disc de 2 TB. Necessita 6 particions (sistema, dades, tres per a proves i una d’intercanvi). Dissenya la taula amb MBR: quines són primàries, quina és estesa i quines són lògiques, i com es diuen en Linux (/dev/sda...). Raona si GPT hi seria una opció millor.
  4. Comprova el teu disseny reproduint-lo en el constructor del laboratori (pestanya 2) i anota si hi ha alguna restricció que no havies previst.

Què entregues: els apartats 2, 3 i 4, amb les taules, en la tasca «Activitat 3» d’Aules.

Criteris que treballa: RA2.d, RA2.e

Dificultat: ★★★ · Temps estimat: 60 minuts

Activitat 4 · Instal·lació documentada d’un Linux en una màquina virtual

Sección titulada «Activitat 4 · Instal·lació documentada d’un Linux en una màquina virtual»

Objectiu: instal·lar i configurar un SO client en una VM i documentar el procés.

Què has de fer:

  1. Llig les pàgines 2 i 3. Instal·la VirtualBox (o l’hipervisor que uses) i descarrega la ISO d’Ubuntu Desktop; comprova-ne el hash SHA-256 amb l’ordre sha256sum o Get-FileHash.
  2. Crea una VM amb 2 CPU, 4 GB de RAM i 25 GB de disc (firmware EFI, si l’hipervisor ho permet).
  3. Instal·la Ubuntu amb particionat manual: EFI, /, /home i swap (o fitxer de swap si l’instal·lador ho proposa). Abans, escriu el teu pla (grandàries i per què).
  4. En acabar: posa un nom d’equip propi, actualitza el sistema (apt update i apt upgrade), instal·la i desinstal·la un programa amb apt (per exemple, tree o htop) i comprova els controladors amb lspci -k.
  5. Executa lsblk -f i comprova que les particions coincidixen amb el teu pla.
  6. Crea una instantània de la VM acabada.

Què entregues: un document amb: el pla de particionat, captures de la configuració de la VM, del particionat i de les ordres del pas 4 i 5 (amb el seu resultat), i un paràgraf final sobre les decisions que has pres i els problemes que t’han eixit. En la tasca «Activitat 4» d’Aules. Conserva la VM: la faràs servir en la presencial.

Criteris que treballa: RA2.d, RA2.e, RA2.g, RA2.h, RA2.i

Dificultat: ★★★ · Temps estimat: 2 hores

Activitat 5 · Diagnosticar controladors i triar un mecanisme de recuperació

Sección titulada «Activitat 5 · Diagnosticar controladors i triar un mecanisme de recuperació»

Objectiu: diagnosticar problemes de controladors i triar l’eina de recuperació adequada per a cada situació.

Què has de fer: per a cada cas, explica què passa, quin és el pas següent de diagnòstic o reparació i quin mecanisme de recuperació usaries si fora necessari (punt de restauració, WinRE, GRUB amb nucli anterior, USB live, instantània, imatge o clon, còpia de seguretat de dades). Justifica la tria.

  1. Cas A. Un portàtil amb Windows recent instal·lat no té Wi-Fi ni Ethernet. En l’Administrador de dispositius apareix, dins «Altres dispositius», un «Controlador Ethernet» amb un triangle groc, i les propietats diuen «Els controladors d’este dispositiu no estan instal·lats (Codi 28)». Com el repararies si eixe equip no té Internet?

  2. Cas B. En un Ubuntu, l’ordre lspci -k dona una eixida com esta (els noms entre <> són marcadors):

    00:02.0 VGA compatible controller: <fabricant> <model gràfica>
    Kernel driver in use: <controlador gràfica>
    03:00.0 Network controller: <fabricant> <model Wi-Fi>
    Subsystem: <identificador>

    Què indica la falta de Kernel driver in use en el segon dispositiu? Quines ordres provaries? Quin seria el pas següent?

  3. Cas C. Després d’instal·lar un controlador gràfic nou, Windows arranca amb la pantalla negra o amb artefactes. Quins passos faries per a arrancar i deixar l’equip com abans?

  4. Cas D. Després d’un sudo apt upgrade que ha instal·lat un nucli nou, un Ubuntu ja no arranca. Com arranques i què fas després?

  5. Cas E. Un usuari ha esborrat per error una carpeta de documents de l’equip i vol recuperar-la. Un company li proposa «tornar a un punt de restauració». Té sentit?

Què entregues: les respostes als cinc casos, en la tasca «Activitat 5» d’Aules.

Criteris que treballa: RA2.e, RA2.f

Dificultat: ★★☆ · Temps estimat: 45 minuts

Activitat 6 · Memòria de la pràctica d’instal·lació i virtualització (presencial)

Sección titulada «Activitat 6 · Memòria de la pràctica d’instal·lació i virtualització (presencial)»

Objectiu: documentar el procés de creació d’una VM, instal·lació d’un SO, ús de Guest Additions i instantànies, i comparar les modalitats d’instal·lació de Windows Server.

Què has de fer (durant la sessió presencial del 3 de novembre, de manera individual, seguint el guió de la pàgina 4):

  1. Crea una VM amb 2 CPU, 4 GB de RAM i un disc virtual de 25 GB.
  2. Instal·la el Linux que indique el professor (ISO en Aules).
  3. Instal·la les Guest Additions i comprova que funciona una carpeta compartida amb l’amfitrió.
  4. Crea una instantània de la VM acabada d’instal·lar, fes un canvi de prova (per exemple, esborrar un fitxer) i restaura la instantània.
  5. Arranca l’instal·lador de Windows Server fins a la pantalla d’elecció entre Server Core i Escriptori de l’experiència, sense completar la instal·lació.
  6. Redacta la memòria amb cinc apartats:
    • Apartat 1: captura de la configuració de la VM (RAM, CPU, disc).
    • Apartat 2: captura de l’escriptori del Linux instal·lat i funcionant dins de la VM.
    • Apartat 3: captura que demostre que la carpeta compartida funciona.
    • Apartat 4: 2-3 línies sobre què ha passat en restaurar la instantània i per a quines situacions reals l’usaries.
    • Apartat 5: 4-5 línies amb les teues paraules sobre la diferència entre Server Core i Escriptori de l’experiència i en quina situació usaries cada una.

Què entregues: la memòria completa, en la tasca d’Aules abans d’acabar la classe.

Criteris que treballa: RA2.e, RA2.g, RA2.i (i RA2.c i RA2.f en els apartats 5 i 4)

Dificultat: ★★☆ · Temps estimat: durant la sessió presencial

Esta web no usa cookies ni recoge datos personales. Tu navegador solo guarda, en tu propio equipo, algunas preferencias: el tema claro u oscuro, el estado del menú y, en los laboratorios, la última pestaña abierta y el tamaño de letra.