2. Instal·lació i particionat

La majoria dels problemes d’una instal·lació no passen durant la instal·lació, sinó abans (no havies planificat) o després (no entens com arranca l’equip). Esta pàgina cobrix tot el camí: preparar, particionar, instal·lar dos sistemes en un mateix disc i saber què passa quan premes el botó d’encesa.

Com treballar esta pàgina

Temps orientatiu: uns 90 minuts de lectura i 90 de pràctica.

1. Llig les seccions 1 i 2 amb un full al costat: la llista de comprovació de la secció 1 et servirà després en l’activitat 4.
2. Les seccions 3 i 4 són el cor de la sessió. Obri el laboratori «Particions i arrancada» i construïx taules de particions MBR i GPT fins que els límits et semblen evidents.
3. Les seccions 5, 6 i 7 tenen cada una la seua pestanya en el laboratori.
4. Acaba amb l’activitat 3 (disseny de particions) i el qüestionari d’Aules.

1. Planificar la instal·lació

Una instal·lació «a cegues» és la manera més fàcil de perdre dades o d’acabar amb un sistema que no arranca. Abans de començar, revisa sempre estos punts:

Pas	Què comprovar
Requisits	CPU, RAM i espai en disc mínims i recomanats de la versió que vas a instal·lar. Per sota del mínim, el rendiment és pobre o l’instal·lador es nega a continuar.
Firmware	Si l’equip arranca en mode UEFI o en BIOS clàssica (legacy/CSM), i si té Secure Boot activat. D’això depén el tipus de taula de particions.
Compatibilitat	Que hi haja controladors per al SO elegit, sobretot en maquinari molt nou o molt antic.
Còpia de seguretat	Si el disc té dades, còpia abans de tocar res. Particionar o instal·lar pot esborrar-ho tot de manera irreversible.
Llicència	Clau o llicència en regla per a SO propietaris (vegeu la pàgina 1).
Xarxa i actualitzacions	Connexió disponible per a baixar actualitzacions i controladors en acabar.
Medi d’instal·lació	Un USB arrancable (o una ISO si és una màquina virtual). Es crea amb l’apartat següent.
Documentar	Anota el que fas: decisions, particions, captures. És un criteri d’avaluació (RA2.i) i et salvarà quan t’oblides d’on has triat què.

1.1 El medi d’instal·lació

Un SO es distribuïx com una imatge ISO. Perquè un equip físic puga arrancar des d’ella cal «gravar-la» en un USB de manera que siga arrancable: no val copiar el fitxer sense més.

Eina	Plataforma	Notes
Media Creation Tool de Microsoft	Windows	Baixa i prepara Windows en un USB
Rufus	Windows	Gravar ISO de Windows o Linux; permet triar MBR o GPT segons l’equip
balenaEtcher	Windows, macOS, Linux	Senzill, serveix per a la majoria d’ISO
dd	Linux	Funciona, però un error d’unitat destruïx dades

Si l’ISO la baixes d’Internet, comprova la seua integritat comparant el hash SHA-256 que publica el fabricant:

sha256sum ubuntu.iso            # Linux

Get-FileHash .\ubuntu.iso -Algorithm SHA256    # Windows

Després entra al menú d’arrencada de l’equip (la tecla depén del fabricant: F12, F2, Supr, Esc…) i tria l’USB. En una màquina virtual, simplement s’associa l’ISO a la unitat òptica virtual.

2. Què és particionar i per què

Particionar és dividir l’espai d’un disc físic en seccions lògiques independents, les particions. Cada una pot tindre el seu propi sistema d’arxius i el SO la tracta com si fora un disc diferent. Els motius habituals:

• Separar el sistema de les dades: reinstal·lar el SO sense tocar els documents.
• Instal·lar diversos sistemes en el mateix disc (arrancada dual o dual boot).
• Crear les particions que el propi SO necessita: la partició d’arrancada EFI en equips UEFI, la partició d’intercanvi (swap) en Linux…
• Aïllar una zona perquè no s’òmpliga tot el disc (per exemple, el log d’un servidor).

Una partició no és una còpia de seguretat: si el disc físic falla, es perden totes. Tampoc fa el disc més ràpid.

3. Esquemes de particionat: MBR i GPT

La taula de particions és l’estructura, en els primers (i últims) sectors del disc, que diu on comença i acaba cada partició. Hi ha dos esquemes.

3.1 MBR (Master Boot Record)

L’esquema clàssic, dels anys 80, associat a la BIOS. Guarda la taula en el primer sector de 512 bytes (que també conté un xicotet codi d’arrancada). Només té 4 entrades, de manera que admet com a molt 4 particions primàries. Si en necessites més, una de les entrades es converteix en partició estesa, un contenidor dins del qual es creen particions lògiques (tantes com calga). Normes de l’MBR:

• Màxim 4 primàries, o 3 primàries + 1 estesa.
• Només pot haver-hi una estesa per disc.
• La lògica només viu dins de l’estesa.
• Les adreces són de 32 bits: amb sectors de 512 bytes només s’arriba a 2 TiB (≈ 2,2 TB). Si el disc és més gran, l’espai de més és inutilitzable.

3.2 GPT (GUID Partition Table)

L’esquema modern, associat a UEFI. No té primàries, esteses ni lògiques: totes les particions són iguals. Per defecte admet 128 particions, no té el límit de 2 TiB (pràcticament cap disc real el pot omplir) i guarda una còpia de la taula al final del disc, de manera que resistix millor la corrupció. Cada partició s’identifica amb un GUID. Al principi hi ha un «MBR de protecció» perquè les eines antigues no vegen el disc com a buit.

Característica	MBR	GPT
Aparició	Anys 80	Anys 2000 (part de la norma UEFI)
Particions	4 primàries, o 3 + estesa amb lògiques	128 per defecte, totes iguals
Grandària màxima de disc	2 TiB (sectors de 512 B)	Pràcticament il·limitada
Còpia de la taula	No	Sí, al final
Firmware habitual	BIOS	UEFI

Una regla pràctica per a decidir:

• Equip UEFI (el normal des de fa anys) → GPT. Windows en UEFI exigix GPT en el disc d’arrancada.
• Equip amb BIOS clàssica → MBR per a Windows. Linux pot usar GPT, però cal una xicoteta partició addicional (bios_grub).
• Disc de més de 2 TiB → GPT, sempre.

Exemple resolt

Es vol instal·lar Windows 11 en un disc nou de 4 TB. Windows 11 exigix un equip UEFI, i el disc és major que 2 TiB: MBR ni tan sols podria adreçar tot l’espai. La solució és un disc GPT.

3.3 Com ho deixa Windows

Quan s’instal·la Windows en un disc buit d’un equip UEFI, crea normalment estes particions: una EFI de FAT32 (uns 100 MB o més), una xicoteta MSR reservada pel sistema (16 MB), la partició del sistema, C: (NTFS) i una de recuperació (alguns centenars de MB). No cal que les memoritzes, però sí que reconeguis la partició EFI i la de recuperació quan les vegis en l’Administrador de discos.

4. Com es diuen els discos i les particions

4.1 Linux

Linux representa cada dispositiu amb un arxiu dins de /dev. Els discos SATA/USB/SCSI es diuen /dev/sda, /dev/sdb… per ordre de detecció, i les particions afigen un número: /dev/sda1, /dev/sda2…

Dispositiu	Nom del disc	Primera partició
Disc SATA o USB	/dev/sda	/dev/sda1
Segon disc SATA	/dev/sdb	/dev/sdb1
SSD NVMe	/dev/nvme0n1	/dev/nvme0n1p1
Disc d’una VM VirtIO	/dev/vda	/dev/vda1

En MBR, els números 1 a 4 estan reservats a les primàries (i a l’estesa); les lògiques comencen sempre pel 5, encara que el disc només tinga una primària. Així, en un disc amb 2 primàries i una estesa amb 3 lògiques, les particions són sda1, sda2, sda3 (l’estesa) i sda5, sda6, sda7.

4.2 Windows

Windows no mostra el disc com un arxiu, sinó que assigna a cada volum amb sistema d’arxius reconegut una lletra d’unitat (C:, D:…). C: és el volum del sistema. La partició EFI i l’estesa no tenen lletra. Els discs físics s’identifiquen com a Disc 0, Disc 1… en l’Administrador de discos.

4.3 Eines per a veure-ho

lsblk                       # arbre de discos i particions (Linux)
lsblk -f                    # amb el sistema d'arxius i la UUID
sudo fdisk -l               # llista les taules de particions

Get-Disk                    # discs i estil de partició (MBR o GPT)
Get-Partition               # particions amb lletra i grandària

5. Un esquema típic per a Linux

Quan un instal·lador et deixa triar el particionat manual, un esquema ben pensat per a un equip UEFI té estes particions:

Partició	Sistema d’arxius	Punt de muntatge	Grandària orientativa	Per a què
EFI (ESP)	FAT32	/boot/efi	512 MiB – 1 GiB	Guarda els gestors d’arrancada
Arrel	ext4	/	25–50 GiB o més	El sistema i els programes
Dades d’usuari (opcional)	ext4	/home	La resta del disc	Documents i configuració personal
Swap	swap	—	2–4 GiB, o ≥ la RAM si vols hibernar	Memòria d’intercanvi

Idees que cal retindre:

• Separar /home permet reinstal·lar el sistema sense perdre les dades (només es formata /).
• La swap s’usa quan la RAM s’ompli, i és necessària per a hibernar. Els instal·ladors recents de Ubuntu poden usar un fitxer de swap en compte d’una partició; ho veuràs en la pràctica.
• En un equip de BIOS i MBR no hi ha partició EFI, i l’arrancada es guarda en el sector 0 del disc.
• Les xifres són orientatives: comprova els requisits de la versió que instal·les (per exemple, Ubuntu Desktop recent recomana uns 25 GB de disc i 4 GB de RAM).

6. Dual boot: dos sistemes en un disc

L’arrancada dual permet triar, en encendre, entre dos sistemes (normalment, Windows i Linux). Cal respectar tres regles:

1. Instal·la primer Windows i després Linux. L’instal·lador de Linux detecta Windows i l’afig al menú del seu gestor d’arrancada (GRUB). Si fas l’ordre contrari, l’instal·lador de Windows no coneix cap altre sistema i posa el seu gestor en primer lloc: Linux continua al disc, però «desapareix» del menú fins que es repare la configuració.
2. Fes espai des de Windows. Redueix el volum de Windows des de l’Administrador de discos (Redueix el volum…) per a deixar espai sense assignar, i després deixa que l’instal·lador de Linux use eixe espai.
3. Mateix mode de firmware en els dos: tots dos en UEFI, o tots dos en BIOS clàssica.

Coses que fan fallar un dual boot

• Inici ràpid de Windows: en estar activat, Windows hiberna parcialment i deixa el seu volum «bloquejat». Desactiva-lo abans d’instal·lar Linux.
• BitLocker: si el disc de Windows està xifrat, canviar les particions pot demanar la clau de recuperació. Guarda-la o suspén la protecció.
• Rellotge: Windows guarda l’hora local en el rellotge del maquinari i Linux, per defecte, l’UTC, i cada vegada que canvies de sistema l’hora està desplaçada. Es corregix amb timedatectl en Linux.
• Si Windows queda sense arrancar després d’un canvi de particions, la causa sol ser el gestor d’arrancada, no les dades.

7. La cadena d’arrancada del sistema operatiu

Ja vas veure en la unitat 1 que el firmware fa el POST. Esta és la part que ve a continuació, des del punt de vista del SO:

Pas	UEFI + Linux	UEFI + Windows	BIOS + MBR (Linux)
1	El firmware tria una entrada d’arrancada	El mateix	El firmware tria un disc
2	Carrega des de la partició EFI el gestor (shim i GRUB)	Carrega des de l’EFI el Windows Boot Manager	Llig el primer sector (MBR) i executa el seu codi
3	GRUB mostra el menú i carrega el nucli i initramfs en RAM	El gestor llig el BCD i carrega winload	El codi carrega GRUB, que carrega el nucli
4	El nucli inicia el maquinari i munta l’arrel	El nucli de Windows s’inicia	Igual que en UEFI
5	El procés systemd (PID 1) arrenca els servicis	Els servicis i l’inici de sessió de Windows	Igual
6	Apareix la pantalla d’inici de sessió	Apareix la pantalla d’inici de sessió	Igual

Això explica errors típics: el missatge grub rescue> apareix quan GRUB no troba els seus fitxers; Boot Configuration Data ... 0xc000000f de Windows, quan el seu gestor no troba el BCD; un kernel panic diu que el nucli no ha pogut muntar l’arrel. El laboratori té una pestanya per a recórrer esta cadena pas a pas.

8. Eines de particionat

Eina	Entorn	Per a què
Instal·lador del SO	Windows, Linux	Particionat durant la instal·lació
Administrador de discos (diskmgmt.msc)	Windows	Crear, reduir, estendre i formatar volums amb una interfície gràfica
diskpart	Windows (consola)	Les mateixes tasques per ordres
GParted	Linux (també en versió live)	Eina gràfica molt popular; pot reduir/moure particions
fdisk, gdisk, parted	Linux (consola)	Més potents, requerixen precisió

diskpart
list disk
select disk 0
list partition

sudo parted -l              # llista totes les taules de particions

Un error pot fer inaccessible un disc

Les eines de particionat apliquen els canvis sobre discos reals. Comprova el número del disc abans d’esborrar o formatar res, i en este mòdul practica sempre en màquines virtuals. Les ordres com clean (a diskpart) o mkfs esborren el disc.

Comprova el que has après

1. Un disc MBR té 3 particions primàries i vols afegir-ne tres més. És possible?

   Resposta

   Sí, si queda espai lliure: es crea una estesa en la quarta entrada de la taula (3 primàries + 1 estesa) i, dins d’ella, les tres lògiques. No es podria si les quatre entrades ja foren primàries.

2. Com es diu la tercera partició lògica del segon disc SATA?

   Resposta

   /dev/sdb7. El segon disc és sdb, i les lògiques comencen en el 5: 5, 6 i 7.

3. Per què s’instal·la primer Windows i després Linux en un dual boot?

   Resposta

   Perquè l’instal·lador de Linux detecta Windows i l’afig al menú de GRUB, mentre que l’instal·lador de Windows no coneix Linux i posa el seu propi gestor en primer lloc, deixant Linux fora del menú.

4. Quina diferència hi ha entre la partició EFI i la swap?

   Resposta

   La partició EFI (FAT32) guarda els gestors d’arrancada que carrega el firmware UEFI. La swap és l’espai d’intercanvi que Linux usa com a memòria quan s’ompli la RAM (i per a hibernar). Són independents.

5. Quin és el primer programa del SO que s’executa en arrancar un Linux UEFI i quin és l’últim abans de l’inici de sessió?

   Resposta

   El primer és el gestor d’arrancada (GRUB, carregat des de la partició EFI); després el nucli i, finalment, systemd, que arrenca els servicis i mostra la pantalla d’inici de sessió.

Glossari

Valencià	Castellano
partició	partición
taula de particions	tabla de particiones
partició primària / estesa / lògica	partición primaria / extendida / lógica
partició EFI (ESP)	partición EFI (ESP)
partició d’intercanvi (swap)	partición de intercambio (swap)
arrancada	arranque
arrancada dual (dual boot)	arranque dual (dual boot)
gestor d’arrancada	gestor de arranque
suport d’instal·lació	medio de instalación
imatge ISO	imagen ISO
punt de muntatge	punto de montaje
lletra d’unitat	letra de unidad
redimensionar	redimensionar