3. SO client, actualitzacions i controladors

Un SO acabat d’instal·lar no està acabat: té mesos de retard en actualitzacions, probablement li falten controladors i encara no té els teus programes. Esta pàgina cobrix tot el que fas des que arrenca l’instal·lador fins que l’equip queda llest per a treballar, i com es diagnostica quan alguna cosa no va bé.

Com treballar esta pàgina

Temps orientatiu: uns 75 minuts de lectura i 90 de pràctica.

1. Llig la secció 1 mentre vas repassant les fases de la instal·lació; no cal memoritzar les pantalles, sinó l’ordre i el motiu de cada pas.
2. Les ordres de les seccions 2, 3 i 4 es dominen executant-les. Si pots, tingues una màquina virtual Ubuntu oberta mentre llegixes.
3. Fes l’activitat 4 (instal·lació documentada en una VM) i l’activitat 5 (diagnòstic de controladors i recuperació).
4. Recorda que la sessió següent és presencial (3 de novembre): tria la teua ISO i comprova que VirtualBox funciona en el teu ordinador.

1. Instal·lació d’un SO client

Un SO client és el que s’instal·la en l’equip d’una persona (escriptori o portàtil): Windows 10/11, Ubuntu Desktop, Linux Mint… Es diferencia d’un SO servidor, que estudiarem en la pàgina 4.

1.1 Windows

Les fases habituals d’una instal·lació neta són:

1. Arrancar des del medi (USB o ISO) en mode UEFI.
2. Idioma, format d’hora i teclat.
3. Clau de producte (o «no tinc clau», si s’activarà després) i edició de Windows.
4. Acceptar la llicència.
5. Tipus d’instal·lació: Actualitza (conserva fitxers i aplicacions d’una versió anterior) o Personalitzada (instal·lació neta; és la que et deixa triar la partició).
6. Selecció de la partició: aquí veus el disc i les seues particions; pots eliminar-les, crear-ne de noves o triar l’espai lliure. Windows crearà les particions pròpies que necessite (EFI, MSR, recuperació).
7. Còpia de fitxers i reinicis automàtics. No traques l’USB fins que l’equip reinicie i comence a carregar-se del disc.
8. Configuració inicial (OOBE): regió, xarxa, compte d’usuari, privacitat. En algunes edicions i versions Windows exigix connexió a Internet i un compte de Microsoft; els detalls canvien amb les versions.
9. Primer inici de sessió.

Requisits de Windows 11

Segons les especificacions publicades per Microsoft, Windows 11 demana un processador de 64 bits compatible, 4 GB de RAM, 64 GB d’emmagatzematge, firmware UEFI amb Secure Boot i un mòdul TPM 2.0. Consulta sempre la pàgina oficial de la versió que instal·les: els requisits poden canviar.

1.2 Ubuntu (i altres distribucions d’escriptori)

1. Arrancar des del medi. L’ISO d’Ubuntu ofereix un mode live: pots provar tot el sistema des de l’USB sense instal·lar res, útil per a comprovar que el maquinari funciona abans de decidir.
2. Idioma i teclat.
3. Tipus d’instal·lació, que determina què passa amb el disc:
   • Esborrar el disc i instal·lar Ubuntu: el més simple, però destruïx el que hi haja.
   • Instal·lar al costat de Windows (dual boot): redimensiona el que hi haja i afig Ubuntu.
   • Instal·lació manual / «una altra cosa»: tu dissenyes les particions (EFI, /, /home, swap), com en la pàgina anterior.
4. Zona horària, compte d’usuari i contrasenya.
5. Còpia de fitxers i reinici. Quan l’instal·lador ho demana, retira el medi.

Les opcions exactes de l’instal·lador canvien entre versions, però l’estructura és sempre la mateixa: idioma → disc → usuari → còpia → reinici.

1.3 Configuració inicial

Quan el sistema arranca per primera vegada, abans d’usar-lo en seriós, repassa:

Què	Per què	Windows	Ubuntu
Nom de l’equip	Identifica la màquina en la xarxa; ha de ser únic i sense espais	Rename-Computer -NewName AULA-PC01 (i reiniciar)	sudo hostnamectl set-hostname aula-pc01
Compte d’usuari	Tindre un compte d’ús diari i no treballar sempre com a administrador	Configuració → Comptes	adduser, o durant la instal·lació
Xarxa	Comprovar que hi ha connexió i adreça	ipconfig	ip a
Data, hora i zona	Necessàries per a certificats i registres	Configuració → Hora i idioma	timedatectl
Actualitzacions	Parxes de seguretat (secció 2)	Windows Update	apt update i apt upgrade

2. Actualitzacions

La imatge d’instal·lació pot tindre mesos o anys d’antiguitat. Si no actualitzes, tens un sistema amb vulnerabilitats conegudes des del primer minut. Per això, el primer que es fa en acabar una instal·lació és actualitzar.

Hi ha tres tipus d’actualització que convé distingir:

• De seguretat: corregixen vulnerabilitats. Són les més urgents.
• De qualitat o errors: corregixen fallades sense afegir funcions.
• De funcionalitats: afigen novetats o canvien la versió principal del SO. Poden requerir més temps i una còpia prèvia.

2.1 En Windows

S’actualitza des de Windows Update (Configuració → Windows Update). Descarrega i instal·la parxes i, de vegades, controladors, i moltes demanen un reinici. Des de PowerShell pots veure les actualitzacions instal·lades:

Get-HotFix                   # parxes instal·lades
winget upgrade               # programes (no només Windows) amb actualització disponible

2.2 En Ubuntu i Debian

El gestor de paquets apt treballa en dos temps, i la confusió entre els dos és molt freqüent:

sudo apt update              # actualitza la LLISTA de paquets disponibles (no instal·la res)
sudo apt upgrade             # INSTAL·LA les actualitzacions d'eixa llista
apt list --upgradable        # mostra què es pot actualitzar

Cal executar-los en eixe ordre: update descarrega les novetats del catàleg, i upgrade les aplica. Si només fas upgrade, instal·les segons un catàleg desactualitzat. Ubuntu també té el Gestor d’actualitzacions gràfic i, per defecte, aplica automàticament les actualitzacions de seguretat.

Hàbit professional

Abans d’una actualització gran en un equip important, fes una còpia de seguretat o, en una màquina virtual, una instantània (pàgina 4). Si alguna cosa ix malament, podràs tornar enrere.

3. Instal·lar, desinstal·lar i actualitzar aplicacions

El criteri RA2.h demana saber gestionar les aplicacions. La idea és la mateixa en tots els sistemes (instal·lar, desinstal·lar, actualitzar), però canvia l’eina.

3.1 En Windows

Les aplicacions s’instal·len de tres maneres:

• Instal·lador descarregat (.exe o .msi) de la web del fabricant. Comprova que és el lloc oficial.
• Microsoft Store.
• Gestor de paquets winget (Windows Package Manager), que ve amb les versions actuals de Windows 10 i 11.

winget search vlc            # busca paquets
winget install VideoLAN.VLC  # instal·la per l'identificador del paquet
winget upgrade --all         # actualitza tot el que es puga
winget uninstall VideoLAN.VLC

Per a desinstal·lar de manera gràfica: Configuració → Aplicacions → Aplicacions instal·lades. Una desinstal·lació pot deixar restes (configuració en les carpetes de l’usuari) que cal netejar a mà si vols un esborrat complet.

3.2 En Ubuntu

La font principal són els repositoris de la distribució: servidors que guarden paquets verificats. Amb apt:

apt search vlc               # busca
sudo apt install vlc         # instal·la (amb les seues dependències)
sudo apt remove vlc          # desinstal·la, però conserva la configuració
sudo apt purge vlc           # desinstal·la i esborra també la configuració
sudo apt autoremove          # elimina dependències que ja no fa servir ningú

També existixen paquets Snap (snap install) i Flatpak, que inclouen les seues dependències, i la instal·lació de fitxers .deb descarregats amb sudo apt install ./fitxer.deb.

3.3 Equivalències

Acció	Windows	Ubuntu
Buscar	winget search	apt search
Instal·lar	winget install	sudo apt install
Actualitzar tot	winget upgrade --all	sudo apt update && sudo apt upgrade
Desinstal·lar	winget uninstall	sudo apt remove / purge

Instal·la només des de fonts de confiança

Un instal·lador de procedència dubtosa és la via d’entrada més comuna del programari maliciós. Prefereix el repositori de la distribució, la botiga oficial o la web del fabricant, i no executes res amb permisos d’administrador si no saps què fa.

4. Controladors de dispositius

Un controlador (driver) és el programari que permet al SO comunicar-se amb un component concret. Sense ell, el dispositiu pot no funcionar, o funcionar amb un controlador genèric que només oferix les funcions bàsiques: una targeta gràfica dedicada que mostra la imatge però sense acceleració 3D, per exemple.

4.1 En Windows

Windows instal·la molts controladors durant la instal·lació o poc després mitjançant Windows Update. Per a maquinari que busca el màxim rendiment (sobretot targetes gràfiques), convé baixar el controlador oficial més recent des de la web del fabricant (NVIDIA, AMD, Intel…).

La peça central és l’Administrador de dispositius (devmgmt.msc):

• Un triangle groc amb un signe d’admiració indica un dispositiu amb problema; si es mostra com «Dispositiu desconegut», no hi ha controlador.
• En les Propietats del dispositiu, la fitxa Controlador permet actualitzar, revertir al controlador anterior (útil quan un controlador nou dona problemes) o desinstal·lar el dispositiu perquè Windows el torne a detectar.
• Les propietats mostren un codi d’error (per exemple, el codi 28 vol dir que no s’han instal·lat els controladors).

Get-PnpDevice -PresentOnly | Where-Object { $_.Status -ne 'OK' }   # dispositius amb problemes
driverquery                                                          # controladors carregats

4.2 En Linux

El nucli Linux porta de sèrie controladors de codi obert per a una gran quantitat de maquinari, de manera que sovint tot funciona sense fer res. Per a maquinari específic (altra vegada, targetes gràfiques) alguns sistemes, com Ubuntu, tenen un gestor de «controladors addicionals» que instal·la controladors propietaris.

Per a diagnosticar:

lspci                        # maquinari de bus PCI (gràfica, xarxa...)
lspci -k                     # afig quin controlador (nucli) fa servir cada dispositiu
lsusb                        # dispositius USB
ubuntu-drivers devices       # controladors recomanats (Ubuntu)
sudo ubuntu-drivers install  # instal·la els recomanats

Si en lspci -k un dispositiu no mostra cap línia Kernel driver in use, eixe component no té controlador carregat.

Exemple resolt

Després d’instal·lar Windows en un equip amb una gràfica dedicada recent, l’Administrador de dispositius mostra «Adaptador de pantalla bàsic de Microsoft». El sistema mostra imatge gràcies a un controlador genèric, però sense acceleració 3D ni resolucions altes. La solució és baixar i instal·lar el controlador oficial del fabricant; en acabar, el dispositiu mostrarà el nom real de la targeta sense icona d’avís.

4.3 Mètode de diagnòstic

Quan un dispositiu no funciona, segueix sempre el mateix camí:

1. Detecta: ix en el sistema? (Administrador de dispositius; lspci/lsusb).
2. Identifica el model exacte.
3. Comprova l’estat del controlador (avís groc; línia driver in use).
4. Actualitza per Windows Update/gestor de paquets o des de la web del fabricant.
5. Torna enrere si el problema va començar amb una actualització (revertir controlador).
6. Documenta el que has fet i el resultat.

Comprova el que has après

1. Executes només sudo apt upgrade en un Ubuntu recent instal·lat fa uns mesos. Què hi ha de dubtós?

   Resposta

   Que apt upgrade usa el catàleg de paquets que té guardat, que pot estar desactualitzat. Primer cal executar sudo apt update, que el refresca, i després sudo apt upgrade.

2. Quina diferència hi ha entre apt remove i apt purge?

   Resposta

   remove desinstal·la el programa però conserva els fitxers de configuració; purge també elimina la configuració.

3. Un portàtil s’ha quedat sense Wi-Fi després de reinstal·lar Windows. Com ho diagnostiques?

   Resposta

   S’obri l’Administrador de dispositius i es busca un adaptador de xarxa amb triangle groc o un «Dispositiu desconegut». Cal identificar el model de la targeta i instal·lar el seu controlador des de Windows Update o la web del fabricant (baixat des d’un altre equip, si no hi ha connexió).

4. Què mostra lspci -k que no mostra lspci?

   Resposta

   El controlador (mòdul del nucli) que s’està usant per a cada dispositiu (línia Kernel driver in use) i els mòduls disponibles. Permet saber si un component té controlador.

5. Per què no és bona idea instal·lar programes des d’una web desconeguda, encara que el programa siga gratuït?

   Resposta

   Perquè pot contindre programari maliciós, i s’executa amb els permisos de qui l’instal·la. Cal preferir repositoris, botigues i webs oficials.

Glossari

Valencià	Castellano
SO client	SO cliente
instal·lació neta	instalación limpia
mode live	modo live
configuració inicial	configuración inicial
nom de l’equip	nombre del equipo
actualització	actualización
parxe	parche
gestor de paquets	gestor de paquetes
repositori	repositorio
dependència	dependencia
controlador	controlador (driver)
Administrador de dispositius	Administrador de dispositivos
revertir	revertir