1. Introducció al scripting

Un administrador de sistemes que fa la mateixa tasca dos cops ja està perdent el temps: la tercera vegada l’ha d’haver escrit en un script. Esta pàgina és la base de tota la unitat: com s’escriu i s’executa un script, com es guarda informació en variables i com sap un script si una ordre ha anat bé o ha fallat.

Com treballar esta pàgina

Temps orientatiu: uns 75 minuts de lectura i 45 de pràctica.

1. Llig les seccions 1 a 3 amb una terminal oberta i prova tots els exemples: un script que només has llegit s’oblida de seguida.
2. Les seccions 4 i 5 (variables, cometes i expansió) són on més errors es cometen. Practica amb les pestanyes 1 i 2 del laboratori «Traçador d’scripts».
3. Acaba amb la secció 7 (codis d’eixida), que necessitaràs a tota la resta de la unitat, i fes l’activitat 1.

1. Què és un script i per a què serveix

Un script és un fitxer de text que conté una seqüència d’ordres. El shell (l’intèrpret d’ordres) les executa una darrere de l’altra, exactament com si les haguessis escrit tu a mà en la terminal. La diferència és que l’script es guarda, es pot repetir sense errors de teclejat i es pot programar perquè s’execute sol.

Treballarem dos shells en paral·lel, perquè un administrador professional es troba amb tots dos:

	Bash	PowerShell
Origen	Shell per defecte de la majoria de distribucions Linux (i de macOS fins fa uns anys)	Shell de Microsoft; Windows PowerShell 5.1 ve amb Windows i PowerShell 7 (pwsh) es pot instal·lar també en Linux i macOS
Què passa per les canonades	Text	Objectes (amb propietats i mètodes)
Extensió habitual	.sh	.ps1
Tipus de dades	Quasi tot és text	Tipus reals de .NET (enters, text, dates, arrays…)
Si hi ha una errada	L’script continua si no ho impedixes	Depén de l’errada; molts cmdlets continuen

Els exemples que veuràs ací estan escrits perquè funcionen tal com estan en un Linux amb Bash 4 o posterior i en Windows PowerShell 5.1. Quan veges una ordre amb sudo, o una consola de PowerShell «com a administrador», és perquè necessita privilegis.

Les ordres no es tradueixen

Les ordres, els noms de variables i les opcions (echo, chmod, Write-Host, -eq…) són sempre els originals. Només es tradueixen els comentaris i els missatges que escrius tu.

2. El primer script en Bash

Obri un editor (nano primer_script.sh) i escriu:

#!/bin/bash
# primer_script.sh · el primer script
echo "Hola, açò és un script en Bash"

La primera línia, #!/bin/bash, s’anomena shebang: diu al sistema quin intèrpret ha d’usar per a executar el fitxer. A partir d’ací, tot el que comença per # és un comentari que el shell ignora.

Per a executar-lo hi ha dues maneres:

bash primer_script.sh      # passa el fitxer a bash: no cal permís d'execució
chmod +x primer_script.sh  # dona permís d'execució al fitxer
./primer_script.sh         # l'executa directament (usa el shebang)

Tres coses que sorprenen la primera vegada:

• Sense chmod +x, ./primer_script.sh respon Permission denied: el fitxer és text, no un programa, fins que li dónes el permís x.
• Sense ./, el shell busca primer_script.sh només en les carpetes de la variable PATH. La carpeta actual no hi és (per seguretat), i obtens command not found. El ./ significa «el de la carpeta actual».
• Sense shebang, si el llances des de Bash normalment també funciona, però el comportament depén de qui l’execute (un altre shell, cron…). Posa-hi sempre el shebang.

3. El primer script en PowerShell

Escriu el fitxer primer_script.ps1:

# primer_script.ps1 · el primer script
Write-Host "Hola, açò és un script en PowerShell"

S’executa des d’una consola de PowerShell escrivint-ne la ruta. Com en Bash, la carpeta actual no es busca automàticament, així que cal el .\:

.\primer_script.ps1

Si no has fet res més, a Windows és molt probable que veges un error del tipus «no es pot carregar el fitxer perquè l’execució de scripts està deshabilitada en este sistema». No és una errada: és la política d’execució (Execution Policy), una mesura per a evitar que s’execute un .ps1 per descuit.

Política	Què permet
Restricted	Cap script (és la predeterminada als Windows de client)
AllSigned	Només scripts signats digitalment per un editor de confiança
RemoteSigned	Scripts propis sense signar; els descarregats d’Internet han d’anar signats
Bypass	No bloqueja res i no avisa

Es consulta i es canvia així:

Get-ExecutionPolicy -List
Set-ExecutionPolicy RemoteSigned -Scope CurrentUser

Privilegis

Sense -Scope, Set-ExecutionPolicy canvia la política de tot l’equip (LocalMachine) i exigix una consola oberta com a administrador. Amb -Scope CurrentUser només afecta el teu usuari i no cal ser administrador: és la millor opció en una màquina de proves.

Dos matisos importants:

• La política no és una barrera de seguretat, sinó una protecció contra errors. Qualsevol pot saltar-se-la per a un sol script amb powershell.exe -ExecutionPolicy Bypass -File script.ps1; ho farem servir quan programem tasques en la pàgina 3.
• En PowerShell sobre Linux o macOS la política d’execució no s’aplica.

4. Variables

Una variable és un espai amb nom on l’script guarda un valor per a usar-lo més avant.

Concepte	Bash	PowerShell
Assignar	nom="Ana"	$nom = "Ana"
Llegir el valor	echo "$nom"	Write-Host $nom
Delimitar el nom	echo "${nom}s"	Write-Host "${nom}s"
Tipus	Tot és text (l’aritmètica el converteix)	Tipus reals: [int]$edat = 17
Variable d’entorn	echo "$HOME"	$env:USERPROFILE
Resultat d’una ordre	data=$(date +%F)	$data = Get-Date -Format "yyyy-MM-dd"

L’error més freqüent en Bash

En Bash, no hi pot haver espais al voltant del signe =. edat = 20 no és una assignació: el shell intenta executar una ordre anomenada edat amb dos arguments (= i 20) i et respon edat: command not found. Es escriu edat=20. En PowerShell passa al revés: els espais són normals ($edat = 20).

Per a llegir una variable en Bash cal el $ davant ($nom); per a assignar-la, no (nom=…). En PowerShell el $ va sempre.

5. Cometes i expansió

Abans d’executar una línia, el shell la transforma: substituïx variables, executa ordres entre $( ), fa càlculs i separa el text en paraules. Entendre este pas explica la majoria dels errors. Les cometes decidixen què es transforma:

Escrius	Bash i PowerShell fan…
'$nom' (cometes simples)	Res: el text es queda tal qual, $nom
"$nom" (cometes dobles)	Substituïx les variables: Ana
"avui és $(date +%F)"	En Bash executa l’ordre de dins i posa la seua eixida. En PowerShell s’escriu "avui és $(Get-Date -Format yyyy-MM-dd)"
\$nom en Bash, `$nom en PowerShell	Escapa el $: es mostra literalment

Amb nom="Ana", en Bash:

echo '$nom'                 # $nom
echo "$nom"                 # Ana
echo "Hola $nom, avui és $(date +%F)"
echo "Costa 5\$"            # Costa 5$

A més hi ha el partit de paraules (word splitting), la trampa clàssica de Bash. Una variable sense cometes es trenca en paraules pels espais:

fitxer="Mi document.txt"
ls $fitxer        # ls rep DOS arguments: «Mi» i «document.txt»
ls "$fitxer"      # ls rep UN argument: «Mi document.txt»

Regla pràctica: en Bash, posa sempre les variables entre cometes dobles ("$variable") excepte quan vulgues expressament que es parteixen. PowerShell no té este problema: una variable és un valor, no text per a repartir.

Per a ensenyar-ho, el laboratori té la pestanya «Cometes i expansió»: escriu una línia i comprova en quines paraules es converteix abans d’executar-se.

6. Operadors

Aritmètica

En Bash, els càlculs es fan dins de $(( )) i només amb enters:

a=7
b=2
suma=$((a + b))        # 9
quocient=$((a / b))    # 3  (divisió entera)
resta=$((a % b))       # 1  (residu)

PowerShell calcula directament i treballa amb decimals: 7 / 2 val 3.5.

Comparar

Esta és una de les diferències que més confonen. En Bash, la condició va dins de [ ] i l’operador depén de si compares números o text:

Comparació	Bash ([ ])	PowerShell
Números: igual, diferent	-eq, -ne	-eq, -ne
Números: major, menor, major o igual, menor o igual	-gt, -lt, -ge, -le	-gt, -lt, -ge, -le
Text: igual, diferent	=, !=	-eq, -ne
Text buit / no buit	-z "$x", -n "$x"	[string]::IsNullOrEmpty($x)
«I», «o», «no»	&&, ||, !	-and, -or, -not

Detalls que cal tindre presents:

• En Bash els espais dins dels claudàtors són obligatoris: [ "$a" -gt "$b" ]. [$a -gt $b] falla perquè [ és una ordre i necessita espai després.
• Usar -eq amb text en Bash dóna l’error integer expression expected. Usar = amb números compara com a text.
• PowerShell no distingix majúscules en -eq ("Ana" -eq "ANA" és cert); per a distingir-les, -ceq.
• En PowerShell, > no compara: redirigix l’eixida a un fitxer. $a -gt $b és la comparació.

7. Codis d’eixida: com sap un script si ha anat bé

Cada ordre, en acabar, torna al shell un número: el codi d’eixida (exit code). La convenció és:

• 0 significa èxit.
• Qualsevol altre valor (1, 2, 127…) indica un tipus d’error.

En Bash, l’ordre anterior deixa el seu codi en la variable especial $?:

ls /etc > /dev/null
echo $?                  # 0: ha anat bé
ls /carpeta_inexistent 2> /dev/null
echo $?                  # 2: ls ha fallat
grep -q "root" /etc/passwd
echo $?                  # 0: s'ha trobat

Cada ordre sobreescriu $?. Per això este fragment amaga una trampa:

mkdir /tmp/proves
mkdir /tmp/proves        # falla: ja existix (codi 1)
echo "Intent fet"        # echo acaba bé: ara $? val 0
echo $?                  # 0, no 1

Si necessites el codi d’una ordre, guarda’l immediatament: codi=$?.

Un script pot acabar amb el seu propi codi amb exit: exit 0 (tot bé) o exit 1 (hi ha hagut un error). Si no hi poses exit, el codi de l’script és el de l’última ordre executada. Qui el llance (un altre script, cron, el Programador de tasques) pot saber així si ha anat bé.

En PowerShell hi ha dos indicadors diferents:

	Què és
$?	True o False: si l’última instrucció ha anat bé
$LASTEXITCODE	El número que ha tornat l’últim programa extern (ping, tar, robocopy…)

L’ordre exit 1 també funciona en un .ps1. En el laboratori, la pestanya «Traçador» et deixa seguir, línia a línia, com canvien les variables i $? mentre l’script s’executa: és la forma més ràpida d’entendre’ls.

Comprova el que has après

1. Escrius contador = 0 en un script Bash i obtens contador: command not found. Per què?

   Resposta

   Perquè en Bash no pot haver-hi espais al voltant del = en una assignació. El shell interpreta contador com una ordre amb dos arguments. S’escriu contador=0.

2. Has creat neteja.sh amb el shebang correcte i executes ./neteja.sh: Permission denied. Què falta?

   Resposta

   El permís d’execució: chmod +x neteja.sh. Una alternativa sense permís és bash neteja.sh.

3. Amb msg="Hola", què mostren echo '$msg' i echo "$msg"?

   Resposta

   La primera mostra literalment $msg (cometes simples: no hi ha expansió) i la segona mostra Hola.

4. Estàs en una màquina de proves amb Windows i no tens permisos d’administrador. Quina ordre et deixa executar els teus propis scripts .ps1?

   Resposta

   Set-ExecutionPolicy RemoteSigned -Scope CurrentUser. Amb l’àmbit CurrentUser no cal ser administrador.

5. Una ordre falla, després fas echo "fet" i després echo $?. Què mostra l’última?

   Resposta

   0. $? conté el codi de l’última ordre, que ha sigut l’echo "fet" (va bé). Per a conservar el codi de l’ordre que falla cal guardar-lo en una variable just després d’executar-la.

Glossari

Valencià	Castellano
script	script, guion de órdenes
shell (intèrpret d’ordres)	shell (intérprete de órdenes)
shebang	shebang
permís d’execució	permiso de ejecución
política d’execució (Execution Policy)	política de ejecución
variable	variable
cometes simples / dobles	comillas simples / dobles
expansió	expansión
partit de paraules (word splitting)	división en palabras
codi d’eixida	código de salida
comentari	comentario
operador	operador