La placa base és el sistema nerviós de l'ordinador
És un circuit imprés amb diverses capes de pistes de coure. No calcula res per si mateixa: connecta el processador, la memòria, l'emmagatzematge i els perifèrics, i els repartix l'energia de la font.
Placa ATX a escala real 305 × 244 mm · prem qualsevol component
Per on viatgen les dades?
Els components es comuniquen per busos: camins de dades amb una velocitat màxima. No tots van directes a la CPU. Els dispositius lents s'agrupen en el xipset, que compartix un únic enllaç amb el processador.
De dos ponts a un
Abans la placa tenia dos xips: el pont nord (memòria i gràfica, el ràpid) i el pont sud (discos, USB, àudio, el lent). La CPU parlava amb tot a través de l'FSB (Front Side Bus), que era un coll d'ampolla.
Hui el pont nord està dins del processador: el controlador de memòria i les línies PCIe principals estan en la CPU. El que queda en la placa és l'antic pont sud, que ara anomenem xipset (o PCH en Intel).
Per què importa?
Tot el que penja del xipset compartix el mateix enllaç amb la CPU. Si copies a la vegada des de dos SSD del xipset a un disc USB, els tres es repartixen eixe ample de banda.
Regla pràctica: la gràfica i l'SSD principal van en les ranures connectades a la CPU. El manual de la placa explica a què va connectada cada ranura.
La mida de la placa està estandarditzada
El factor de forma fixa les mesures, la posició dels cargols i l'obertura del panell posterior. Gràcies a això, una placa de qualsevol fabricant encaixa en una caixa de qualsevol altre.
Comparació a escala totes compartixen la cantonada del panell posterior
Hi cap en la caixa?
Una caixa admet el seu format i tots els més xicotets, perquè els forats dels cargols coincidixen. Al revés no funciona.
Formats habituals
| Format | Mesures (mm) | Ranures d'expansió (màx.) | Ranures RAM habituals | Ús típic |
|---|---|---|---|---|
| E-ATX | 305 × 330 | 7 | 4–8 | Estacions de treball, gamma entusiasta |
| ATX | 305 × 244 | 7 | 4 | L'estàndard de sobretaula |
| Micro-ATX | 244 × 244 | 4 | 2–4 | Oficina, equips econòmics, aules |
| Mini-ITX | 170 × 170 | 1 | 2 | PC compactes, saló, HTPC |
ATX el va crear Intel en 1995 i va substituir el format AT. Les mesures originals estan en polzades: 12 × 9,6".
El sòcol decidix quin processador pots muntar
El sòcol (socket) és la base on s'inserix la CPU. Cada família de processadors usa un sòcol concret, i el xipset de la placa decidix quines funcions extra tens: més USB, més M.2, overclocking…
LGA i PGA: on estan els pins?
En PGA, si es dobla un pin s'espatlla el processador. En LGA, el que s'espatlla és la placa. Per això els sòcols LGA vénen amb una tapa protectora: no cal llevar-la fins a muntar la CPU.
Comprovador de compatibilitat
Sòcols d'escriptori actuals dades a mitjans de 2026
Gammes de xipset la lletra indica el nivell
| Gamma | AMD (AM5) | Intel (LGA1700 / LGA1851) | Què aporta |
|---|---|---|---|
| Bàsica | A620 | H610 / H810 | L'imprescindible. Poques connexions i sense overclocking de CPU. |
| Mitjana | B650 / B850 | B760 / B860 | L'opció més habitual. Bon equilibri de ports i M.2. En AMD permet overclocking. |
| Alta | X670 / X870 | Z790 / Z890 | Més línies PCIe, més USB ràpids i M.2. En Intel, només la sèrie Z permet l'overclocking dels processadors «K». |
On es connecta cada cosa, i a quina velocitat
Les ranures no són totes iguals: tenen formes diferents perquè no pugues posar una peça en el lloc equivocat, i generacions diferents que marquen la seua velocitat.
Doble canal prem les ranures per a posar o llevar mòduls
controlador de memòria
El processador té dos canals de memòria (A i B), cadascun de 64 bits. Si poses els mòduls en canals diferents, treballen en paral·lel i l'ample de banda es duplica. Amb dos mòduls, quasi tots els fabricants recomanen A2 i B2.
Generacions DDR: no són intercanviables
L'osca està en un lloc diferent en cada generació. Un mòdul DDR4 no entra en una ranura DDR5. La placa admet un únic tipus, així que cal mirar-ho abans de comprar.
Ample de banda PCIe cada línia (lane) és un carril; més carrils, més dades alhora
Cada generació duplica la velocitat per línia. Les ranures són retrocompatibles: una gràfica PCIe 4.0 funciona en una ranura 5.0, a la velocitat de la més lenta. Valors aproximats en un sentit.
Mides M.2 a escala · el nom són les mesures
2280 = 22 mm d'ample × 80 mm de llarg, la mida més comuna. La placa té un cargol o una pestanya en la posició de cada longitud admesa.
Una mateixa ranura M.2, dues velocitats
Un SSD M.2 pot anar per SATA (limitat a ~550 MB/s) o per PCIe/NVMe (fins a 10 vegades més). No totes les ranures M.2 admeten els dos: consulta el manual.
Ports i connectors
Els ports externs estan en el panell posterior i servixen per a connectar perifèrics. Els connectors interns unixen la placa amb la font, la caixa i els ventiladors.
Panell posterior prem cada port · 159 × 44,5 mm, mida estàndard
L'embolic dels noms USB
| Nom oficial | Nom antic / comercial | Velocitat |
|---|---|---|
| USB 2.0 | Hi-Speed | 480 Mb/s |
| USB 3.2 Gen 1 | USB 3.0 · «USB 5Gbps» | 5 Gb/s |
| USB 3.2 Gen 2 | USB 3.1 · «USB 10Gbps» | 10 Gb/s |
| USB 3.2 Gen 2x2 | «USB 20Gbps» (només USB-C) | 20 Gb/s |
| USB4 | «USB 40Gbps» (només USB-C) | 40 Gb/s |
El mateix port ha canviat de nom diverses vegades. Per a no equivocar-te, fixa't en la velocitat. Ull: són Gb (gigabits); 5 Gb/s ≈ 625 MB/s com a màxim teòric. USB-C és la forma del connector, no la seua velocitat.
Connectors interns
| Connector | Pins | Per a què |
|---|---|---|
| ATX principal | 24 | Alimentació de la placa des de la font |
| EPS 12V (CPU) | 4+4 o 8 | Alimentació del processador, via VRM |
| SATA dades | 7 | Discos i SSD de 2,5"/3,5". El corrent va a part, des de la font (15 pins) |
| Panell frontal | 9–10 | Botó d'engegada, reset i LED |
| USB 2.0 intern | 9 | USB frontals antics, lectors de targetes |
| USB 3.x intern | 19 | USB-A frontals blaus |
| USB-C intern | 20 | Port USB-C del frontal de la caixa |
| Àudio frontal (HD Audio) | 9 | Jacks d'auriculars i micròfon de la caixa |
| Ventiladors | 3 o 4 | 3 pins: regula per voltatge. 4 pins: per PWM (polsos) |
| RGB / ARGB | 4 (12 V) o 3 (5 V) | Il·luminació. No són compatibles entre si: connectar ARGB de 5 V a 12 V el crema |
Microprogramari, POST i arrancada
En prémer el botó, el primer que s'executa no és Windows ni Linux: és el microprogramari (firmware) de la placa (BIOS o UEFI), guardat en un xip de memòria flash. La seua feina és comprovar el maquinari i buscar un sistema operatiu.
Seqüència d'arrancada
Simulador de LED de diagnòstic
Moltes plaques tenen 4 LED que s'encenen per torns durant el POST. Si un es queda fix, el problema està en eixa part.
BIOS enfront d'UEFI
| BIOS (clàssica) | UEFI (actual) | |
|---|---|---|
| Des de | 1981 (IBM PC) | Generalitzada des de ~2011 |
| Interfície | Text, només teclat | Gràfica, admet ratolí |
| Taula de particions | MBR: discos de fins a 2 TiB | GPT: discos enormes (més de 9 ZiB) |
| Arrancada segura | No | Secure Boot (ho exigix Windows 11) |
| Particions | Màxim 4 primàries | Fins a 128 en Windows |
Encara que tècnicament siga UEFI, quasi tothom continua anomenant-lo «la BIOS». S'hi entra prement Supr o F2 en engegar (depén del fabricant).
CMOS, pila i actualitzacions
La configuració (hora, ordre d'arrancada, ajustos de RAM) es guarda en una memòria que es manté gràcies a una pila CR2032 de 3 V. Si la pila s'esgota, la placa perd l'hora cada vegada que es desendolla.
Esborrar la CMOS (amb un pont, un botó o llevant la pila) torna els ajustos de fàbrica. És el primer que es prova després d'un overclock fallit.
Actualitzar la BIOS afig compatibilitat amb processadors nous. Si la placa és anterior a la CPU, pot no arrancar fins que s'actualitze. Algunes plaques ho permeten sense CPU, amb un botó «BIOS Flashback» i un llapis USB.